Catalunya també existeix per Jaume Subirana

Llibreria La Tralla de Vic

Un passeig per les llibreries d'arreu de Catalunya de la mà de l'escriptor Jaume Subirana.

"Els aviso: aquest és un article pixapins. Tot i que potser menys del que sembla. L’escric enderiat pel remoreig de fons al sector perquè enguany sant Jordi cau en festiu, i se suposa que els catalans comprarem menys llibres. Segons aquesta lògica els catalans vol dir els barcelonins, i l’axioma pressuposa que si els barcelonins surten de Barcelona ja no compraran llibres, per la qual cosa hem d’entendre (com que a comprar no se’n desaprèn) que a fora de Barcelona no hi deu haver llibreries. Doncs tinc una bona notícia per als remugaires: hi ha llibreries, fora de la capital. De fet, hi ha un grapat de molt bones llibreries. Per què no plantejar-nos, doncs, aquest sant Jordi el petit exercici d'eixamplar el nostre mapa mental com a lectors?

Si vostès passen la Setmana Santa al Penedès, per exemple, tenen a Vilafranca L’Odissea. Si són més del Vallès, jo els recomanaria La Gralla, a Granollers; si van de vacances al Matarranya can Serret, a Vall-de Roures, i a Andorra poden aprofitar per descobrir La Puça (el nom fa la cosa: té mèrit trobar-la). Si es tanquen a la torre de Tiana poden escapar-se a Badalona, a Saltamartí Llibres o a Al Vent, i si paren més cap a Collserola baixant a Sant Cugat el problema serà escollir entre la Mythos, el Celler, l’Alexandria o la Paideia. Si fan turisme rural al Pla de l’Estany tenen L’Altell, a Banyoles; si paren a Tona o a Folgueroles a Vic els espera una casa històrica, La Tralla, i a Manresa Parcir. Si han optat per la platja i posen rumb al sud poden acostar-se a La Mulassa, a Vilanova, o bé a La Capona o La Rambla a Tarragona, mentre que si surten nord enllà i paren a prop de Mataró tenen com a destí obligat la Robafaves (col·leccionadora de guardons), a Calella La Llopa i, més amunt, el dia que s’escapin a Girona han d’anar a passar una estona a la 22.

Si tots aquests noms ja els són familiars, callo. Però si no els sonen, o no els coneixen tots (i altres que em descuido, no sóc pas exhastiu), segur que els sorprendran: de fet podrien ser una ruta alternativa al de vegades ensopit turisme interior d’ermita romànica, font seca i masia amb carn a la brasa. I de fet representen com una promesa pasqual: un sant Jordi sense embussos, per una vegada, en un país més gran del que ens pensem, per algunes coses.

Jaume Subirana
Publicat a El Periódico, 13-IV-2011