Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA)

ARCA, Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, és un portal d'accés obert que inclou publicacions periòdiques tancades que han estat representatives dins la cultura , la llengua i la societat catalana.(Cuca Fera, Llumanera de Nova York, Luz, Pel i Ploma, etc.).  És un dipòsit cooperatiu de preservació digital impulsat per la Biblioteca de Catalunya amb el suport del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC).

ARCA pretén  possibilitar la consulta sobre les publicacions periòdiques completes, recuperar i preservar el patrimoni hemerogràfic català, incrementar els continguts catalans a Internet en accés obert, testimoni de la història, de la societat i de les manifestacions artístiques de Catalunya al llarg de diferents èpoques i fer-les accessibles a tothom.

La revista En veu alta recorda Màrius Torres

El grup En veu alta, vinculat al Centre de Lectura de Reus, ofereix des de l'abril la revista digital de cultura En veu alta, confegida amb enregistraments sonors, videoclips literaris, reportatges i informacions de les activitats del grup. Aquesta setmana proposa la videocreació dedicada a Màrius Torres En el silenci obscur d'unes parpelles closes, il·lustrada amb el començament del film El silenci abans de Bach de Pere Portabella; també serveix quatre poemes de Josep Maria de Sagarra musicats per Pere Bayona: Pel camí dels horts, Cançó de passar cantant, Cordèlia i Aigua-marina.

La web conté un apartat d’arxius històrics, com el del quarantè aniversari del mític I Festival de poesia catalana del Gran Price de Barcelona, 25 d’abril de 1970, davant 3.500 assistents. En aquest festival, hi van participar els principals poetes catalans de la segona meitat del segle XX: Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Joan Oliver, Xavier Amorós, Agustí Bartra, Joan Brossa... A l'arxiu hi ha, així mateix, un homenatge a Ovidi Montllor quinze anys després la seva mort, 10 de març de 1995.

Font: Vilaweb

Pissiganya.cat, revista digital de poesia per a infants

Pissiganya és la primera revista digital de poesia infantil escrita per xiquets i xiquetes. Els seus principals protagonistes, doncs, són els xiquets i nines, nenes i al·lots, nins i al·lotes, nens i xiquetes alumnes de les diferents escoles de primària d’arreu del País Valencià, les Illes Balears, Catalunya i la Catalunya nord, poetes tots ells en llengua catalana, aquesta preciosa joia mil·lenària que personatges ben nostrats com Ausiàs Marc, Maria-Mercè Marçal, Jacint Verdaguer, Joan Vinyoli, Vicent Andrés Estellés, Caterina Albert, Sor Isabel de Villena o Blai Bonet tan bé van saber conrear.

Pissiganya és, per tant, la revista escolar de més gran abast existent a hores d'ara dins el domini lingüístic català, car la fem, poble a poble, comarca a comarca i ciutat a ciutat entre totes les escoles que hi participem per mitjà de la xarxa. La missió de Pissiganya, doncs, és atiar el foc de la creació poètica des del principi: l'escola primària, amb la voluntat que els infants, en la mesura que s'hi aficionaran de menuts, també continuaran, en fer-se grans, el gust per llegir i escriure poesia.

Però Pissiganya no se centra única i exclusivament en els xiquets, ja que també ofereix eines per a mestres i pares interessats a difondre la poesia entre els infants, amb una àmplia bibliografia de llibres de poesia infantil, així com recursos pedagògics i experiències didàctiques descarregables des de la web, amb la possibilitat, també, d’afegir-ne de noves per part dels usuaris registrats.

També els podeu seguir al seu facebook.

Garnatxa pura al Time Out

Aquesta setmana a la secció de Beure i més de la revista Time Out la M.Falgueras fa la crítica sobre un vi de garnatxa: el Teixar 2006.

Crítica: Garnatxa Pura
Teixar 2006

DO Montsant (Garnatxa peluda)

Grau: 14,5% vol. 36 €

La garnatxa és la varietat més mediterrània. Diuen que les varietats blanques són una mutació genètica albina de les negres. En la família de la garnatxa trobem la seva variant blanca, negra i peluda. Aquest gran vi del Montsant és una garnatxa peluda amb més de setanta anys d’antiguitat. Sempre sentirem que la vinya vella és millor. I ho és, sobretot per la colonització de la terra. En aquest vi uns terrers argilosos calcaris són els culpables de les notes minerals. Malgrat que les vinyes velles siguin més sàvies per poder pal·liar les irregularitats de l’anyada, tenen una productivitat molt limitada. Per això aquest vi val el que costa. Perquè per fer-ne una ampolla es necessiten moltes cures. Per sort, el vi ens regala després les sensacions de voluptuositat i concentració. Una aroma balsàmica per l’envelliment amb bóta que traspua la fruita madura, plena del sol i l’energia que transmet la garnatxa. El seu enòleg, en Toni Coca, un dels millors, sap que el millor vi es fa amb la millor matèria primera, per això no dubta a deixar aquesta varietat en estat pur. Res de cupatges, un 100% per poder veure a través de la copa, el paisatge i la climatologia. Beure la mediterraneïtat, glop a glop, com si fos història líquida.

Paper de Vidre

El número 52 (maig) de Paper de Vidre, revista digital cultural eclèctica segons la seva pròpia definició, està dedicada a l'escola.

El pròleg titulat 'El meu odi diari contra el pa' és de l'escriptor i professor Joan-Daniel Bezsonoff, que acaba de publicar el seu llibre 'Una educació francesa' a L'Avenç. Aquest nou número, que és el cinquanta-dos, també inclou una entrevista al grup musical Manel, que ens ofereixen alguns secrets del seu modus operandi. A més, en aquest número també hi ha articles a l'entorn de la temàtica de l'escola dels seus col·laboradors habituals.

Font: Vilaweb lletres