Sant Jordi poètic

I no podien faltar les compres del Sant Jordi poètic amb els alabatres

La basa de les oques de Jordi Vintró

Editorial LaBreu Col. Alabatre

450 pàg.

A partir d’una lectura activa i atenta, quasi investigativa, dels llibres de Vintró (Eugeni i altres, Cançons per a en Jaume, Ludwig, Insuficiència mitral i Cartes de sotamà), anem descobrint com el joc no només hi és freqüent sinó que travessa de manera transversal tota la seva obra, situant-nos a tocar d’experiències creatives com l’Oulipo i d’autors com Raymond Roussel, poc estudiat però que ha generat un culte entre seguidors iniciats, que Vintró fins i tot supera perquè malgrat tot el joc que genera la seva poesia, és capaç d’oferir-nos una obra que se sosté per si mateixa sense la necessitat de desxiframent que sovint converteix aquesta mena d’apostes literàries en mers experiments que no tenen sentit més enllà del desafiament hermenèutic.
D’aquesta manera, l’autor ens proposa el doble plaer de gaudir dels seus poemes, carregats d’una ironia i una visió lúdica del món que es construeix a partir d’un llenguatge torrencial i alhora d’una perfecció estructural i sonora que sovint ens fa pensar en la genialitat, la qual, si anem més enllà i ens endinsem en tot el joc que amaga, les cartes de sotamà de les que se serveix el poeta, se’ns manifestarà en la seva plenitud. Cada poema, una casella del joc de l’oca. Cada casella un dibuix de l’autor (tècnica: plastidecor sobre paper higiènic) que conté una pista sobre la gènesi del poema. I tot el llibre com un tauler que a través de l’atzar ens pot fer jugar i ens pot fer llegir a l’arbitri dels daus.

Anys després d’aquell monument verbal anomenat Insuficiència mitral, constituït per un únic poema llarg i verbós, poema riu o poema zàping o poema deliri o poema raó, aquesta Bassa de les oques ens confirma la singularitat de Jordi Vintró, i ens reafirma en la idea que ens trobem davant d'una de les veus més importants, i més injustament ignorades, de la poesia catalana contemporània.

Odi sobre tela de Tomàs Arias

Editorial LaBreu Col. Alabatre
2011. 96 pàg

L’obra de Tomàs Arias s’ha pogut seguir i sentir durant molts anys en tota mena de recitals, festivals poètics i lectures, i és a través de l’oralitat que la seva incisiva poètica, quasi sempre més a prop del sarcasme que de la ironia, ha anat agafant pes i convertint-se en una de les veus imprescindibles de l’escena actual. Així, festivals nostrats o llunyans, han fet de la seva singular aposta escènica, i de la seva vinculació al món de la sàtira i de l’epigrama sense renunciar a una intensa càrrega lírica, una presència que mai no deixa indiferent ningú. No és d’estranyar, doncs, que la majoria dels poemes d’aquest llibre hagin estat traduïts a l’anglès, ucraïnès i castellà.

Davant d’Odi sobre tela i ja partint del mateix títol, Tomàs Arias ens dibuixa un somriure còmplice que amaga un gest sovint amarg, sovint carregat d’una sensibilitat poètica que sembla que l’autor vulgui amagar sota l’ombra estricta dels seus mots.

i de regal...

XXVI Festival Internacional de Poesia de Barcelona

d'A.Gamoneda, T.Salamun, L.Lunch, S.Jadan, C.Maillard, F.Garriga i J.Bosquet

Editorial LaBreu Col. Alabatre

2010. 112 pàg

Per primera vegada en la història del Festival de Poesia de Barcelona les traduccions del recital del Palau de la Música, celebrat el dia 13 de maig per inaugurar la setmana poètica, la cita anual amb el bo i millor del panorama poètic serà a l’abast dels lectors en llibreries.

Vuit poètiques arriscades i punyents com la de Sheríi Jadan, jove agitador ucraïnès marcat per les avantguardes dels països de l’Est que practica l'spoken word; Jaume Bosquet, el Poeta de la Ciutat, guanyador de la darrera edició dels Jocs Florals de Barcelona, Francesc Garriga Barata, sabadellenc de temes eterns i lírica dura, bregat de cisellar el vers, referent per a les noves generacions; Lydia Lunch, dama negra de la poesia nordamericana que impacta amb la seva actitud superba; Tomaz Salamun, brillantíssim eslovè d’àcida poètica contemporània; Antonio Gamoneda, poeta lleonès de l’excel·lència i autor d’una obra consagrada a destil·lar, vers a vers, la lírica més lluminosa i Carles Santos, monstre creatiu amb una llarga trajectòria dedicada a treballar la relació entre música, escena i paraula.