dimarts, 19 d’abril de 2011

Catalunya també existeix per Jaume Subirana

Llibreria La Tralla de Vic
Un passeig per les llibreries d'arreu de Catalunya de la mà de l'escriptor Jaume Subirana.
"Els aviso: aquest és un article pixapins. Tot i que potser menys del que sembla. L’escric enderiat pel remoreig de fons al sector perquè enguany sant Jordi cau en festiu, i se suposa que els catalans comprarem menys llibres. Segons aquesta lògica els catalans vol dir els barcelonins, i l’axioma pressuposa que si els barcelonins surten de Barcelona ja no compraran llibres, per la qual cosa hem d’entendre (com que a comprar no se’n desaprèn) que a fora de Barcelona no hi deu haver llibreries. Doncs tinc una bona notícia per als remugaires: hi ha llibreries, fora de la capital. De fet, hi ha un grapat de molt bones llibreries. Per què no plantejar-nos, doncs, aquest sant Jordi el petit exercici d'eixamplar el nostre mapa mental com a lectors?
Si vostès passen la Setmana Santa al Penedès, per exemple, tenen a Vilafranca L’Odissea. Si són més del Vallès, jo els recomanaria La Gralla, a Granollers; si van de vacances al Matarranya can Serret, a Vall-de Roures, i a Andorra poden aprofitar per descobrir La Puça (el nom fa la cosa: té mèrit trobar-la). Si es tanquen a la torre de Tiana poden escapar-se a Badalona, a Saltamartí Llibres o a Al Vent, i si paren més cap a Collserola baixant a Sant Cugat el problema serà escollir entre la Mythos, el Celler, l’Alexandria o la Paideia. Si fan turisme rural al Pla de l’Estany tenen L’Altell, a Banyoles; si paren a Tona o a Folgueroles a Vic els espera una casa històrica, La Tralla, i a Manresa Parcir. Si han optat per la platja i posen rumb al sud poden acostar-se a La Mulassa, a Vilanova, o bé a La Capona o La Rambla a Tarragona, mentre que si surten nord enllà i paren a prop de Mataró tenen com a destí obligat la Robafaves (col·leccionadora de guardons), a Calella La Llopa i, més amunt, el dia que s’escapin a Girona han d’anar a passar una estona a la 22.
Si tots aquests noms ja els són familiars, callo. Però si no els sonen, o no els coneixen tots (i altres que em descuido, no sóc pas exhastiu), segur que els sorprendran: de fet podrien ser una ruta alternativa al de vegades ensopit turisme interior d’ermita romànica, font seca i masia amb carn a la brasa. I de fet representen com una promesa pasqual: un sant Jordi sense embussos, per una vegada, en un país més gran del que ens pensem, per algunes coses.
Jaume Subirana
Publicat a El Periódico, 13-IV-2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada