Misteriosament feliç (2008) i No era lluny ni difícil (2010)
El poeta Joan Margarit ha publicat un nou poemari sota le titol de No era lluny ni difícil. Amb aquest poemari tanca el cicle poètic iniciat amb Càlcul d’estructures, Casa de Misericordia i Misteriosament feliç.
En aquest darrer poemari, Joan Margarit, més madur, més depurat i més exacte, arriba al límit del que és pot dir d’una manera intel·ligible per il·luminar alguna veritat, convençut que la veritat ordena i, per tant, tranquil·litza. A No era lluny ni difícil tenim poemes amb títols tan expressius i tant propis del nostre poeta com “L’amor tindrà l’última paraula”, “La part més fosca del camí”, “Joves en la nit”, “Lírica dels setanta anys” o “Meditació de Vil·la Joana”. Es tracta d’un llibre sobre l’edat que parla a totes les edats, que parla de la vida, de la mort, del sexe i de com tot el que pot dinamitar els cors dels homes i les dones els pot donar també l’escalf que necessiten.
El poeta parla en aquest vídeo de No era lluny ni difícil, del qual recita un poema en aquest altre vídeo.
El poeta parla en aquest vídeo de No era lluny ni difícil, del qual recita un poema en aquest altre vídeo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada