Una bona amiga i seguidora de la Garnatxa ens fa arribar aquest escrit sobre Joan Solà.
Moltíssimes gràcies, Mireia!
"com ja deveu saber, dimecres passat va morir Joan Solà. Poques coses es poden dir que no hagueu sentit ja als telenotícies, als diaris, a la ràdio... Quant al meu record, més que un Premi d'Honor de les lletres catalanes, més que la Creu de Sant Jordi, més que un vicepresident de l'IEC, més que el continuador de l'obra de Fabra, més que l'investigador, el científic, el gramatòleg, el lingüista, el patriota compromès... més que tot això: Joan Solà va ser un d'aquells professors que donen sentit a estudiar Filologia.
Moltíssimes gràcies, Mireia!
"com ja deveu saber, dimecres passat va morir Joan Solà. Poques coses es poden dir que no hagueu sentit ja als telenotícies, als diaris, a la ràdio... Quant al meu record, més que un Premi d'Honor de les lletres catalanes, més que la Creu de Sant Jordi, més que un vicepresident de l'IEC, més que el continuador de l'obra de Fabra, més que l'investigador, el científic, el gramatòleg, el lingüista, el patriota compromès... més que tot això: Joan Solà va ser un d'aquells professors que donen sentit a estudiar Filologia.
Fa més de 10 anys, em va tocar el grup 1 de Llengua III. Era el grup del Solà. No vaig poder assistir a totes les classes... No recordo ara si se'm solapava amb un altra assignatura, perquè jo era una alumna molt responsable i només feia campanes de Literatura moderna... El cas és que el curs següent tenia Sintaxi I, obligatòria, dimarts i dijous de 20.00 a 21.30. Recordo que les classes estaven a petar, tot i l'horari. I recordo també que entràvem a classe amb dubtes per resoldre i en sortíem encara amb més dubtes. Sovint ens posàvem nerviosos, ens enfadàvem. A vegades, les discussions amb 2 col·legues de classe duraven fins a la boca de la L3... "Serveix per" o "serveix per a"? "Ser" o "estar" a la piscina? El cd amb preposició sí o no? Coi! Érem uns impacients i crèiem que la gramàtica era una ciència exacta... I en Solà, quan semblava oferir-nos aquella norma, aquella solució màgica que resolgués l'exercici del "Repaso de sintaxis tradicional" de l'Ignacio Bosque, que evidentment adaptàvem al català, quan semblava que es començava a veure la llum al final del túnel... Pam! Ens sortia amb una nova estructura, genuïna, que es carregava el que per un moment crèiem que corroborava la norma...
Les classes d'en Solà no eren classes habituals. Perquè pensàvem. Això ho vaig entendre anys després. Sí. Aquesta n'era la finalitat: pensar i reflexionar sobre la llengua. Obrir la ment, buscar-ne les contradiccions i les paradoxes, amb rigor, això sí. Entendre que la llengua és un cos viu i que privar-la de flexibilitat és anar-la matant a poc a poc.
L'any passat vaig poder assistir a una lliçó magistral que li van encomanar per a la cloenda del Congrés de Llengua i literatura catalanes, i ens va parlar sobre la llengua literària de Riba, en la traducció de l'Odissea... És el que tenen els genis i és el que tenia en Solà: no li interessava tan sols un aspecte o un registre de la llengua, sinó tot el conjunt... Estudiar la llengua era encarar-la des de la "lingüística més pura i la pragmàtica", que deia ell, "llengua és comunicació i bellesa"... Alguns dels que vau assistir a les seves classes també ho deveu recordar...
En fi, us remeto alguns enllaços que potser us interessen:
- Els reculls dels seus articles a l'Avui:
Parlem-ne. Converses lingüístiques. Barcelona: Proa, 1999
Plantem cara. Barcelona: La Magrana, 2009
Mireia Piró Cardoner
No m'ho puc creure! M'ho he perdut!!!!
ResponElimina