La biblioteca ideal de Quim Monzó

Amb freqüència s'inclou Quim Monzó entre la nòmina d'escriptors que a les seves obres fan literatura de la literatura, és a dir, allò que en termes acadèmics es denomina metaliteratura. Tot i això, el què diferencia Monzó de molts altres és que la seva originalitat va més enllà de la simple cita o al·lusió: des dels seus primers llibres, i sempre amb la voluntat de qüestionar-se sobre la condició humana, ha sabut donar un altre pas de rosca als mites clàssics (un cavall de Troia que no aconsegueix penetrar a la ciutat), a les llegendes més conegudes (un Guillem Tell que dubta abans de disparar la poma que el seu fill té damunt el cap) o a les obres dels autors més destacats del segle XX (un escarabat que es transforma en ésser humà i tracta amb crueltat els seus antics companys animals).

També el seu estil i llenguatge, la predilecció pel gènere del conte, per no mencionar la gran ironia que planeja sobre els seus contes, tot ha rebut influència directa d'escriptors moderns de la literatura catalana (Pedrolo, Calders) i d'autors com Robert Coover, Salinger, Cortázar, Calvino, Donald Barthelme o Carver, els quals coneix millor que ningú perquè els ha traduït al català.

Amb tot, Monzó ha sabut congeniar "la literatura" a la seva literatura, d'una manera accessible per a tots els públics, amb textos que permeten diferents nivells d'interpretació, sense caure en elitismes literaris i amb el valor afegit d'una personalitat pública que no deixa indiferent ningú.

Bibliografia destacada:

Historias de cronopios y de famas de Julio Cortázar

La invención de Morel. El gran Serafín d’Adolfo Bioy Casares

Pantagruel de François Rabelais

Exercicis d'estil de Raymond Queneau

La Festa de Gerald de Robert Coover

Si una noche de invierno un viajero d’Italo Calvino

De què parlem quan parlem de l'amor de Raymond Carver

Tots els contes de Pere Calders

El padre muerto de Donald Barthelme

La metamorfosi de Franz Kafka

Font:  La Central - La biblioteca ideal de...