I
Reposen uns núvols blancs
dalt de tot de la carena.
Amoroseix els carrers
la sentor de brisa fresca
i dins la gàbia l’ocell
del cel blau es meravella.
La ciutat ofrena avui
la seva millor tendresa.
Has arribat dolçament:
Déu te guardi, Primavera!…
II
Vigilo cada matí,
oh presseguer, la florida
que enlaires com un trofeu
per damunt la paret grisa
d’aquell carrer ciutadà
on tu poses claror viva.
¡Si sabessis, arbre lleu,
quina música més fina
escampa el teu vel rosat
en la ciutat adormida!…
III
S’encanten uns núvols fins
en el repòs del migdia.
Tremola el vol de coloms
damunt la mar adormida.
Ve de lluny una cançó
que s’atura, enyoradissa.
Sospira suau el vent
besant una vela pia…
És el teu encís tan bell
en aquesta pau marina,
Primavera… Quin enyor
d’aquell amor que tenia!…
Presència del cicle de quatre poemes Primavera a Presència i record.
Rosa Leveroni
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada