Il·lustracions de Marta Antelo
dimarts, 31 d’agost del 2010
dilluns, 30 d’agost del 2010
Centenari Màrius Torres
L'any 1910, al carrer Major de la ciutat de Lleida, un 30 d’agost, naixia Màrius Torres, cent anys després li retem homenatge.
DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT (1936)
Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara. DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT (1936)
Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.
Dels sofriments passats tinc l’ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.
Del llim d’aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!
I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal...
I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.
La Casa del Llibre obre una botiga davant del Mercat de la Boqueria
Fotografía: Marta Pérez (Avui/El Punt)
La Casa del Llibre acaba d'obrir una nova botiga a la rambla de Sant Josep, 88-94, just a l'altura del Mercat de la Boqueria. Es tracta d'una llibreria generalista que disposa d'aproximadament 950 metres quadrats i un fons de setanta mil llibres. Tot i que s'adreça a un públic bàsicament barceloní, han disposat un apartat per al públic estranger, amb força llibres d'arquitectura, sobretot de Gaudí, guies turístiques de Barcelona, així com narrativa de butxaca en anglès i en francès.
Una de les apostes de la botiga, que s'inaugurarà oficialment el pròxim 8 de setembre són els llibres infantils i juvenils. Per això han disposat d'una sala que dóna sobre la Rambla decorada amb colors llampants i amb una taula baixa perquè els més petits puguin asseure's i fullejar llibres tranquil·lament.
Una altra de les novetats de la llibreria és que dedica un espai central a la venda de llibres digitals amb una sèrie de bancs amb pantalles tàctils on els clients podran veure si el llibre que busquen es troba també en format digital i se'l poden descarregar.
Font: Avui/El Punt
28a Setmana del Llibre en Català del 10 al 19 de setembre
La 28a edició de la Setmana del llibre en català, que organitza l'Associació d’Editors en Llengua Catalana se celebrarà per primera vegada coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya. Aquesta edició compta amb un extens programa d’activitats: concerts, tertúlies, còctels, lectures, contacontes, espectacles, recitals, sorpreses
La Setmana se celebra del 10 al 19 de setembre a Barcelona (Parc de la Ciutadella), a Sant Cugat (Plaça d'Octavià) i a Lleida (Institut d'Estudis Ilerdencs). A Girona no hi ha envelat però la ciutat s'uneix a la Setmana amb diversos actes.
Durant aquesta setmana, a més es lliurarà el Premi Trajectòria a un o una professional vinculat al món de la cultura catalana que hagi destacat en la seva divulgació i que Isabel-Clara Simó va guanyar en la darrera edició així com Josep M. Espinàs (1999), Miquel Martí i Pol (2000) o Quim Monzó (2007) en altres edicions.
dissabte, 28 d’agost del 2010
dimecres, 25 d’agost del 2010
Literatura de paret
Ara ja podem decorar les parets de casa amb les nostres obres preferides. Postertext ha creat uns cartells amb textos literaris que creen una imatge representativa de la mateixa.
Podeu trobar La metamorfosis de Kafka, Moby Dick d'en Herman Melville entre d'altres.
De moment només en anglès i distribuïts a Estats Units, Anglaterra i Canadà.
Vist a Compradicción
dimecres, 18 d’agost del 2010
Paul Auster ja té nova novel·la
Només fa uns mesos des de la publicació d’Invisible, Paul Auster ja té nou llibre: Sunset Park que estarà a la venda, en la seva versió original, a partir del 9 de novembre, editada per Henry Holt and Co.
Ell mateix llegeix unes línies de Sunset Park.
In Studio: Paul Auster reads Sunset Park
dilluns, 16 d’agost del 2010
dijous, 12 d’agost del 2010
divendres, 6 d’agost del 2010
De repente topas con un dato per Gregorio Luri
De repente topo con un dato. Me doy cuenta de su singularidad. Lo subrayo y lo conservo en el apartado de los datos singulares. Pero lo hago con plena consciencia de que no sé interrogarlo y eso le sienta fatal a mi narcisismo filosófico. Actúo como un coleccionista de excentricidades. Pongamos por ejemplo el dato de que en la Biblia no hay una palabra que sea equivalente a la palabra griega "physis" (naturaleza). Supongo que eso debe querer decir algo, pero no sé cómo hacerle hablar al dato y lo memorizo sin extraerle ningún jugo. Esta irreductibilidad del dato, que no se deja integrar en algo más amplio, como una teoría, es la señal del fracaso del filósofo. Me he visto abocado mil veces a esta frustrante sensación de topar con el encorsetamiento de mis límites. De hecho voy cargado de datos que se ríen de mí, señalando con su risa esos límites. Pero lo que más me inquieta no es eso, sino la sorpresa de que, sin comerlo ni beberlo, de repente, a la vuelta de una esquila cualquiera, me asalta con toda nitidez la pregunta adecuada y entonces veo el dato como lo que es, un índice de algo que lo trasciende. "¿Qué necesidad tenían los hebreos de la phýsis si poseían un dios que se autoproclamaba "yo soy el que seré"? Apunto inmediatamente la pregunta y comienzo, finalmente, el debate conmigo mismo. Un debate que se articula sobre el fondo de la perplejidad: "¿Qué demonios hay en mí que me va escribiendo a su capricho las preguntas?"
El yo no es sólo la síntesis de mis relaciones con el mundo. Es también la síntesis de mis relaciones con lo daimónico.
Otro dato sin pregunta: En Heidegger no aparecen ni una sola vez ni "Jesús" ni "cristo".
Gregorio Luri
dijous, 5 d’agost del 2010
Paraules al Palau discurs de Jaume Cabré
El passat mes de juny l'escriptor Jaume Cabré, va rebre el 42è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de mans de la nova presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals.
En el discurs de cloenda, Cabré va parlar d'art, de llengua i sobretot de literatura. Un discurs clar i rotund en el que a més va fer una declaració oberta en favor de la independència.
Paraules al Palau
“Les obres d'art són soledats infinites. Sols l'amor pot copsar-les.” va escriure Rainer Maria Rilke.És que l'art es fa des de l'interior de l'individu. L'art demana solitud, silenci, reflexió i honestedat. Quan parlo d'honestedat en art no em refereixo al preu de venda dels quadres del pintor sinó a les decisions que l'artista pren: són honestes si sorgeixen de la necessitat interior de la persona i no responen a la moda o al dictat dels que indiquen com has de somiar. L'obra d'art no apareix gràcies a una fòrmula màgica ni tampoc no neix de la millor de les intencions. Sorgeix de la sinceritat personal; i com més sincera és l'obra d'art, en més inevitable es transforma.
Podeu veure el video del fragment del discurs de Jaume Cabré en rebre el premi. (2min.24seg)
Recomanació d'AS
dilluns, 2 d’agost del 2010
Recomanació: Temps d'estiu de Coetzee
248 pàg
El suplement Tentaciones de Verano del diari El País ha preguntat a 30 escriptores quins cinc llibres ficarian a la seva maleta aquestes vacances. La autobiografia Verano (Temps d’estiu) del Nobel sudafricà, J.M. Coetzee és la lectura favorita pel mes d’agost dels 30 literats i literates consultats.
El premi Nobel de Literatura 2003 torna a l’escena amb Temps d’estiu, la tercera part de la seva autobiografia fictícia.
Coetzee explica la seva vida a través de qui van tenir amb ell una relació de cert pes, partint de la idea de que John Coetzee està mort. El personatge principal d'aquesta història és el jove biògraf Vincent, un anglès que realitza una investigació sobre la vida de Coetzee. Per a això entrevistarà cinc persones que van tenir un paper important en la vida de l'escriptor. Una amant, un amor d'infància, una familiar amb qui va compartir alguna cosa més que jocs i un parell d'amics de la universitat..
"És la autobiografia falsa més verdadera i genial de la literatura", diu l’escriptora Nuria Amat sobre el llibre de Coetzee.
Aquí podeu fullejar el llibre en la seva verisó en castellà (Editorial Mondadori)
diumenge, 1 d’agost del 2010
Recomanació: Laberints. Llibre i exposició
Per Laberints. Exposició al CCCB. Fins el 9 de gener de 2011
El laberint com a construcció i símbol és present en moltes tradicions culturals de la humanitat i, com assenyala Eco –autor del pròleg del catàleg de l’exposició–, la història mil·lenària d’aquest element revela la fascinació que sempre ha despertat en l’home perquè d’alguna manera li parla de la condició humana: hi ha infinites situacions en les quals és fàcil entrar però difícil sortir-ne.
L’exposició, amb guió de Ramon Espelt, comissariada i dissenyada per Oscar Tusquets i amb l’assessorament de Jorge Wagensberg, fa un repàs del concepte i la representació del laberint al llarg de la història –fent una clara distinció entre laberints de recorregut únic, unicursals (Labyrinths), i de recorregut múltiple, multicursals (Mazes)– i reflexiona sobre la vigència d’aquest element i sobre les diferents pràctiques i usos més actuals.
La mostra planteja espais ben diferenciats que s’il·lustren amb obres de diferents procedències i formats, autors i èpoques, com ara peces arqueològiques, gravats, fotografies, plànols, projeccions o maquetes, a més de peces –audiovisuals, animacions, interactius– creades expressament per a la mostra.
Obres dels artistes: Michael Ayrton, Jorge Luis Borges, Antonella Bussanich, Randoll Coate, Nick Coombe, Friedrich Dürrenmatt, Umberto Eco, Michele Emmer, Terry Fox, Martha Graham, Richard Long, Luis Longhi, Robert Morris, Lika Mutal, Ben Nicholson, Brian O’Doherty/ Patrick Ireland, Pierre Rosenstiehl, Ramón de Soto, Saul Steinberg, Josep Maria Subirachs, Oscar Tusquets, Jorge Wagensberg, Teri Wehn-Damisch.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)