Los superhéroes y la filosofía de T. Morris i M.Morris (Ed.)
Traducció de C. Belza i G. García
Editorial Blackie Books
427 pàg.
És cert que Superman sempre anteposa la necessitat aliena a la pròpia? L'altruisme de l'Home d'Acer no és en realitat una forma vetllada d'egoisme? Per què Batman no mata a Joker? Com ponderaria Aristòtil la relació desigual entre aquest Batman, superior, i Robin, el súbdit inferior i alienat? I com explicaria Kierkegaard la virtuosa educació que Charles Xavier procura als seus pupils, els X-Men? No podríem relacionar les raons del ser moral postulades per Plató amb les eleccions vitals de Peter Parker, abans i després de la mort d'oncle Ben? És Daredevil en realitat un home de fe, i la història del seu origen un relat neoclàssic?
I, en tot cas, com reaccionaria qualsevol ciutadà que rebés superpoders de sobte? Qui escolliria l'excel·lència ètica i qui es deixaria seduir pel poder i la glòria? Seria viable una societat on alguns escollits vesteixen capes i sobrevolen els caps de la resta, autoproclamant-se defensors de la justícia i la humanitat? Quina honestedat cal esperar d'aquests superherois els rostres dels quals s'oculten després de màscares, ja siguin metafòriques o de làtex?
Les grans trames superheroiques sempre han tingut a veure amb qüestions primordials a les quals l'ésser humà s'ha hagut d'enfrontar. En aquest llibre setze filòsofs d'universitats americanes, amb l'ajuda d'alguns dels més influents crítics i escriptors del món del còmic, examinen les temàtiques més profundes que s'extreuen d'aquestes narratives hiperbòliques i de les accions sobrehumanes del món dels superherois: les definicions de bé i de malament, els límits de la violència, els problemes de la justícia més enllà de la llei, el determinisme, el lliure albir, la identitat personal,o la definició d'humanitat.
Així que no deixin que els colors virolats els confonguin: els superherois són cosa seriosa. Com tothom sap, els pensaments volen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada