letter G letter A R letter N letter a big T letter X letter A

divendres, 31 de desembre del 2010

2 0 1 1

Sperber Illustrationen
I, per sobre de tot, observa amb ulls brillants el món que t'envolta perquè els secrets més grans s'amaguen sempre en els llocs més insospitats. Aquells que no creuen en la màgia, mai la trobaran.
Roald Dahl
Per un 2011 ple de màgia
Feliç 2011

dijous, 30 de desembre del 2010

El conte de Nadal de Blackie Books per Miguel Noguera

BLACKIE BOOKS ME PIDE QUE ESCRIBA UN PUTO CUENTO DE NAVIDAD",

...A Blackie le gustaban mucho los cuentos, sobre todo los que empezaban por la letra B y acababan por la letra E... Buf, no, ¡qué asco!

...Bueno, son dos hermanos gemelos; calvos y herméticos. Solteros enmadrados, pero con la madre ya muerta. Viven de la herencia, la sorben muy poco a poco. Cuando hayan muerto, apenas habrán consumido un 3% del dinero, y el resto se lo quedará el Estado. Andan siempre juntos. Desayunan siempre en el mismo bar, en la misma mesa. Mantienen un diálogo neurótico sotto voce. No se comunican en absoluto con el entorno. Le temen a todo menos a la numismática. Se masturban y después se sienten culpables, etc. Ya entendéis el modelo, os hacéis una idea ¿no? Siempre desayunan juntos en el mismo bar, sólo se comunican entre ellos, no hablan con nadie más; pero nadie, nadie ¿eh? Todo esto lo entendéis a la perfección, ¿verdad?
Bien, pues resulta que el día de los Inocentes se presentan a desayunar con sendos muñequitos de papel adheridos a sus espaldas. Se los han pegado mutuamente, cada uno se ha creído más listo que su hermano, je je. De hecho, a través de la inocentada, han intentado establecer contacto con el mundo exterior por separado, el uno a expensas del otro. Cada muñequito, un pequeño grito de auxilio individual: “¡miradme! ¡en realidad no soy tan tonto como mi hermano!”. Claro, sino ¿a quién va dirigida esa mierda del muñequito? A todos menos al hermano, claro que sí. Es un gesto valiente, desesperado y mezquino a partes iguales. Algo propio de un pobre diablo. Un auténtico inocente.

¿Veis? Al final he terminado bajando la cabeza y he escrito un cuento de los que le gustaban a Blackie: uno que empieza por B y termina por E. “No muerdas la mano que te da de comer, Miguel”, esa podría ser la moraleja del cuento ¿no? La perrita esa diciéndome el refrán, ¿no? Blackie aconsejándome que no debo morder la mano que... Bah, paparruchas.

dimarts, 28 de desembre del 2010

Espai Verbàlia a la Fnac El Triangle amb en Màrius Serra

Aquells que sempre presumeixen que dominen els jocs de paraules, que poden amb tots els mots encreuats i que no hi ha ningú que us guanyi al Scrabble, avui dimarts 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, tenen una cita amb Màrius Serra.
A la Secció de Llibres de Butxaca de la Fnac El Triangle hi haurà un espai Verbàlia en el qual, a partir de les cinc de la tarda, Màrius Serra s’enfrontarà a tothom que vulgui guanyar-lo en dues micropartides exprés dels Jocs Reunits Verbàlia. Oriol Comas, coautor de Verbàlia, el joc assessorarà els rivals perquè puguin derrotar Màrius Serra, i un marcador consignarà els resultats del gran repte verbívor.
D’aquesta manera, Serra i Comas proposen una manera lúdica de reivindicar la immersió lingüística, després de la “llufa” en forma de sentència del Tribunal Suprem. Tal com diuen aquest parell de verbívors, “no és pas cap innocentada que aquesta institució posi en qüestió aquest mètode fonamental per explicar la cultura catalana de finals del segle XX”.

Recital postpart a l'Eat Met

A la galeria Eat Meat de Gràcia volen acomiadar-se de l'any com els correspon: amb molta poesia, però d'aquesta que t'arriba directa al cervell i ho posa a funcionar a la recerca de noves belleses i al·legories.
El proper dijous, 30 a partir de les 21h, Joana Brabo, Sebastià Jovani acompanyaran a Riot Über Alles en aquest eclèctic i heterodox festival de poesia macarra. Irreverència, amor, humor, empatia i prendre's molt poc de debò a un mateix seran les premisses que es mantindran en escena durant el desenvolupament d'aquest espectacle signat a tres bandes…
Aquesta proposta s'emmarca dins de l'exposició Do you want total war? de Riot Über Alles. 
Font: lamono

dilluns, 27 de desembre del 2010

Recomanació: Autobiografía No autorizada vol III de Nacho Casanova


Nacho Casanova, autor de historietas e ilustrador. Agradable conversador y tergiversador de historias, segons les seves paraules, publica el tercer volum de la seva Autobiografía no autorizada.
Histories quotidianes amb grans dosi d'humor intel·ligent, ironia, i molta tendressa quan parla de la seva familia ... no us el podeu perdre. Us el recomano!

Exposició sobre Joan Salvat-Papasseit

L'Arts Santa Mònica i  la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració d'Edicions 62 organitzen l’exposició Salvat-Papasseit poetavantguardistacatalà que es podrà veure a l'Arts Santa Mònica fins el 3 d'abril del 2011.
Salvat-Papasseit poetavantguardistacatalà planteja un recorregut cronològic que permet reconstruir de manera visual el procés que conforma la biografia vital, intel·lectual i estètica del poeta català Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), assenyalant la seva aportació al caràcter ideològic de la primera avantguarda, literària i plàstica, a Catalunya.
L’exposició es vertebra en tres espais bàsics, a partir de la metàfora de les arquitectures simbòliques que representen l’evolució del poeta: L’Ateneu, lloc de formació i de col·lectivitat política que representa el temps del despertar de la consciència social i de la primera literatura periodística de Salvat; La Galeria, un àmbit de relació amb el món de l’art i els artistes a través de les Galeries Laietanes on treballa Salvat, espai de recepció de l’avantguarda europea; El Sanatori, darrera arquitectura del poeta relacionada amb el temps de convalescència i reclusió física i estètica.
Cinc artistes contemporanis participen d’aquest recorregut realitzant una lectura personal sobre l’obra, el pensament ideològic i les relacions culturals del poeta: Francesc Abad, Isabel Banal, Jordi Canudas, Domènec i Eloi Puig han realitzat un projecte específic per l’exposició posant de relleu la vigència i la creativitat del poeta i la seva escriptura ètica.

diumenge, 26 de desembre del 2010

Els 15 millors llibres del 2010 pels crítics de Time Out

Llibreria La Central
El 2010 ha estat força prolífic a nivell editorial, i el diari Ara ens ofereix un tast de les novel·les a les quals els crítics de Time Out han posat cinc estrelles.

1. Massa felicitat (Club Editor), d’Alice Munro: Una timonera de les lletres. Així és l’escriptora canadenca Alice Munro –mar i barca alhora–, i així ho demostra, un altre cop, en el seu darrer recull de contes, Massa felicitat, que enllesteix quan és a punt de fer vuitanta anys i després d’haver anunciat la seva retirada literària.

2. Una història avorrida (Minúscula), d'Anton Txèkhov: D’avorrida, no ho és gens, Una història avorrida d’Anton Txèkhov (1860-1904). En els sis capítols hi ha monòleg, flux de consciència mig inconscient d’un narrador que parla d’ell mateix transformant-se en personatge.

3. La maleta (LaBreu edicions), de Serguei Doblàtov: Un dia, uns treballadors d’una fàbrica de joguines de Leningrad van tenir una pensada. Van cavar un petit túnel. A continuació, van agafar óssos, tancs i excavadores de joguina, els van donar corda, i els van posar a la boca del túnel perquè ells tots sols s’escapessin.

4. La muerte del adversario (Minúscula), de Hans Keilson: Us heu parat mai a pensar si la vostra vida es podria definir a partir de l’odi que sentiu per algú? No us heu trobat mai amb persones que, en començar una conversa, es mostren amables, però que, en acabar-la, ja són estranyes o, fins i tot, odioses? Creieu que se supera mai, una pèrdua?

5. Alfabets (Edicions de 1984 / Anagrama), de Claudio Magris: Si hi ha algú que només amb un parell de paràgrafs sobre Schlegel, Turguèniev o Hoffmann aconsegueix que sortim corrents cap a la llibreria en busca d’exemplars, aquest és Claudio Magris (Trieste, 1939).

6. L'horitzó (Proa), de Patrick Modiano: Hi ha un bon grapat de coses que m’agraden d’aquest 2010. I a les llibreries s’hi poden trobar novetats d’escriptors francesos: Michon, Echenoz i Modiano, un autor de cognom italià i estil impecable que aposta per explicar històries que, en comptes d’inflar-se amb escenes, personatges i endergues, es mantenen fidels a l’essència de la narració. I aquesta essència no és una altra que la manera com ens afecta el pas del temps.

7. Els onze (Club Editor), de Pierre Michon: Els crítics literaris solvents coincideixen a situar Pierre Michon entre l’exclusiu grup dels clàssics vius. Si a aquesta dada hi afegim que l’autor ha treballat durant disset anys en Els onze, podem concloure que l’acurada traducció de David Ilig és –repic de tambors– un dels esdeveniments d’aquesta rentrée.

8. El mar de la tranquil·litat (Proa), de David Castillo: La Barcelona de Castillo és la del darrere, la que s’amaga a les visites, la que s’intenta dissimular sota la catifa, la que ja va trepitjar Juan Marsé i de la qual ell, convertit en hereu espavilat, torna a fer-ne literatura que enganxa.

9. El día del juicio (Anagrama), de Salvatore Satta: Sempre s’ha dit que ningú no mor plenament del tot mentre és recordat. I certament aquesta afirmació es podria aplicar a tots els personatges que apareixen a El día del juicio, gran novel·la pòstuma de l’escriptor i jurista Salvatore Satta.

10. Tot el que tinc ho duc al damunt (Bromera), de Herta Müller: Planta creu i planta cara. Això és el que fa, precisament, Herta Müller (Nitzkydorf, 1953) en la darrera gran novel·la, que és un deu sobre deu. Planta creu als romanesos d’origen alemany que, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, foren deportats en camps de concentració soviètics, i planta cara al silenci que l’autora va viure de molt a prop perquè la seva mare ho va patir en pròpia pell i li costava molt de parlar-ne.

11. Una història d'amor i censura a l'Iran (Proa), de Shahriar Mandanipour: D’entrada dir que Una història d’amor i censura a l’Iran és un joc literari magnífic, una manera original, trencadora i fascinant d’afrontar una narració d’amor que, de fet, és molt més que una simple narració d’amor.

12. Temps d'estiu (Edicions 62), de J. M. Coetzee: J. M. Coetzee (Ciutat del Cap, 1940) és un d’aquells autors que, per a delícia dels seus escassos lectors incondicionals, sap com complicar les coses.

13. Tres dones fortes (Quaderns Crema), de Marie Ndiaye: Norah, Fanta i Khady. Vet aquí tres noms que us quedaran gravats al cervell, o al cor, després de llegir Marie Ndiaye, darrer premi Goncourt. Són tres històries –lligades per un fil molt subtil– sobre tres dones amb pares, marits o germans cruels, absents o traïdors.

14. La princesa de gel (Amsterdam), de Camilla Läckberg: Camilla Läckberg es va convertir en tota una sorpresa internacional amb Les filles del fred, la seva tercera novel·la. Ara Llibres, atenta al fenomen, s’ha apressat a omplir els buits i acaba d’editar en català el debut literari de l’autora sueca, La princesa de gel.

15. Res a témer (Angle Editorial), de Julian Barnes: Si entreu en una llibreria –una llibreria com Déu mana, no un hipermercat de fastbooks– i pronuncieu, en veu alta i to lleugerament desafiant, el nom de Julian Barnes, és altament probable que alguna de les criatures que estiguin considerant una solapa –de les poesies completes de Villon, per exemple– us dirigeixi una mirada inquisitiva i, si no aneu vestits com un enquestador, mogui significativament, discreta, el dit petit.

Aquests són els 15 llibres que tenen cinc estrelles. A fora, cal destacar la llista de The New York Times, i la de The Guardian. A totes dues triomfa Jonathan Franzen i la seva novel·la Freedom, que aquí publicarà en breu Salamandra.
Font: Ara.cat

dimarts, 14 de desembre del 2010

Llibres electrònics amb disfresses de paper

Deuen ser pocs els propietaris d'un dispositiu de lectura de llibres electrònics que no hagi sentit, de boca d'alguna amistat, que per molt que avancin aquests enginys mai seran tan agradables com el paper. És possible, però es pot aconseguir que s'hi assemblin. Una galeria d'imatges a l'edició digital de la revista Wired ho demostra. Hi ha una col·lecció de carcasses que, a més de protegir el dispositiu –en aquest cas un Kindle d'Amazon– imiten les cobertes dels llibres de paper. Els internautes més bibliòfils estan d'enhorabona: poden combinar aquest invent amb els pedaços que es comercialitzen des de fa anys, i que aconsegueixen que un aparell faci olor de llibre vell. L'única fita que queda per batre és que els lectors més aficionats a les noves tecnologies puguin tenir la sensació d'estar passant pàgines.
Font: ara.cat

dilluns, 13 de desembre del 2010

III i IV edició de ReVox, noves experiències en la poesía sonora

Disseny de: Disseny d’Angel Uzkiano
projectes poètics sense títol – propost.org presenta la tercera i la quarta edició de ReVox, que tindran lloc a l’Arts Santa Mònica i La Fontana el 14 i el 15 de desembre.
ReVox és un programa regular per a la poesia sonora europea actual que des de 2009 presenta anualment dues edicions amb els autors que estan definint les noves formes de fer poesia i experimentar amb el so. És la primera vegada que el cicle es presenta també a Madrid.
El dimarts 14 a les 19.30h a l'Arts Santa Mònica actuaran el poeta i DJ brasiler establert a Berlín Ricardo Domeneck, que barreja vídeo i poesia, i el poeta i musicòleg belga Jelle Meander, que experimenta en les fronteres entre la música i la poesia. Pel que fa als autors locals, actuaran a Barcelona el poeta Albert Balasch acompanyat del guitarrista Hans Laguna.
El dimecres 15 de desembre a les 20h a l'Espai Jove La Fontana el poeta francès Anne-James Chaton presentarà al costat del músic electrònic alemany Alva Noto i el guitarrista de The Ex Andy Moor el projecte Décade, una confluència entre veu, electrònica i experimentació que es presenta per primera vegada a l’Estat espanyol i que és la proposta més destacada d’aquestes dues edicions de ReVox.

Parlem amb... Umberto Eco conversa amb Mònica Terribas

El dimecres 15 de desembre Biblioteques de Barcelona organitza una trobada entre Umberto Eco i Mònica Terribas. La conversa començarà a les 19h a la Biblioteca Jaume Fuster.
Umberto Eco (Alessandria, Itàlia, 1932) és crític literari, assagista i semiòleg de renom internacional, i actualment és titular de la càtedra de Semiòtica i director de l'Escola Superior d'Estudis Humanístics de la Universitat de Bolonya. El seu primer assaig va ser Apocalípticos e integrados i amb el pas del temps la seva labor en aquest gènere ha consolidat el seu prestigi com a destacat pensador atent a l'actualitat. El 1980 va triomfar amb El nombre de la rosa, novel·la que el va convertir en un autor molt apreciat tant per la crítica com pel gran públic.
Més endavant va publicar El péndulo de Focault, La isla del día de antes, Baudolino i La misteriosa llama de la reina Loana.
En el terreny de l'assaig i la filosofia, Umberto Eco ha escrit fonamentalment sobre semiòtica, lingüística, estètica i moralitat. La seva obra està recollida a Lumen. Ara es publica El cementerio de Praga (Lumen) / El cementiri de Praga (Rosa dels Vents).

dilluns, 6 de desembre del 2010

Paul Auster presenta Sunset Park al CCCB

CANCEL·LAT
Per més info: cccb

Fotografia de Carles Mercader (2009)

El proper dilluns 13 de desembre, Edicions 62, Anagrama i el CCCB organitzen la presentació del darrer llibre de Paul Auster, Sunset Park, que tindrà lloc al vestíbul principal del Centre a les 19.30h, en el marc de les activitats Cap al 2011 de Kosmopolis. La Festa de la Literatura Amplificada.
Acompanyat pel crític Antonio Lozano, Auster parlarà de les històries encreuades d’en Miles, un jove enigmàtic; el Bing, percussionista i creador de l’Hospital de les Coses Trencades; l’Ellen, una artista obsessionada per imatges eròtiques; i l’Alice, una estudiant a punt d’acabar la tesi. Tots ells ronden la trentena i viuen en una casa ocupada a Sunset Park.
Preu de l'entrada 3eur

dijous, 2 de desembre del 2010

Records amb llibres

Rodoreda i l'amor

L'amor és com les magnòlies: molta olor mentre són a la branca, però si les culls se't tornen negres el temps de bufar un misto. L'amor, com més lluny més bonic.
Frase del dia a Rodamots

Recomanació: La puerta de la luna d'Ana María Matute

Editorial Destino Col·leció Destino clásicos
any 2010
864 pàg.

“Pocas cosas existen tan cargadas de magia como las palabras de un cuento. Ese cuento breve, lleno de sugerencias, dueño de un extraño poder que arrebata y pone alas hacia mundos donde no existen ni el suelo ni el cielo. Los cuentos representan uno de los aspectos más inolvidables e intensos de la primera infancia. Todos los niños del mundo han escuchado cuentos. Ese cuento que no debe escribirse y lleva de voz en voz paisajes y figuras, movidos más por la imaginación del oyente que por las palabras del narrador.”
Ana María Matute. Premi Cervantes 2010