Biblio-

biblio-
1 Forma prefixada del mot grec biblíon, que significa 'llibre'.
2 Forma prefixada del mot biblioteca.

biblioclasta
adj i m i f Destructor de llibres.

bibliocleptòman -a
adj i m i f Persona que roba llibres en llibreries o en biblioteques sense cap motivació d'ordre econòmic.

bibliòfil -a
[1839; de biblio- i -fil]
m i f Persona amant dels llibres, especialment dels rars o preciosos.

bibliofília
[de biblio- i -fília]
f Afecció als llibres, especialment la que consisteix a col•leccionar-ne o a publicar o adquirir edicions dites de bibliòfil.

bibliognosta
[de biblio- i el gr. gnṓstēs 'coneixedor']
m i f Persona que té un coneixement aprofundit de tot el que fa referència als llibres.

bibliògraf -a
[1839; de biblio- i -graf]
m i f 1 Persona entesa en bibliografia, que domina els mètodes de descripció material del llibre, prepara llistes bibliogràfiques i redacta catàlegs.
2 Persona que escriu sobre llibres, que tracta dels problemes referents a l'autor, la data d'impressió, la tipografia, les edicions, etc.

bibliolatria 
[de biblio- i -latria]
f Veneració excessiva envers els llibres.

bibliologia
[de biblio- i -logia]
f Ciència dels llibres en el sentit més ampli.

bibliomania
[1839; de biblio- i -mania]
f Desig intens i immoderat de posseir molts llibres, especialment rars.

bibliotècnia
[de biblio- i -tècnia]
f GRÀF Estudi general de les arts del llibre i les tècniques d'elaboració.

biblioteràpia
f PSIQ Terapèutica ocupacional en què el pacient és induït a llegir llibres. 

Comparteix