En l'article Teoria de l’escriptor vitalici, aparegut al suplement Cultura del diari Avui i amb motiu de la publicació de Corona de Flores de Javier Calvo, Lluís Llort ens parla del que anomena autors vitalicis i fa la següent reflexió:
"De vegades descobreixes autors d’aquells que tens la sensació que seguiràs, o que t’acompanyaran, durant molts anys. O per sempre. Cadascú té la seva llista, però conec lectors devots d’alguns autors com ara Philip Roth, Paul Auster, Quim Monzó, Enrique Vila-Matas, Donna Leon,Andrea Camilleri,Terry Pratchett o Stephen King, entre molts altres i a banda dels clàssics morts.
En el meu cas, i pel que fa al castellà, comparteixo aquesta mena d’agermanament, en bona mesura generacional, amb autors com ara Francisco Casavella, Carlos Zanón, Kiko Amat, Javier Calvo, Gonçalo M. Tavares (aquest traduït del portuguès)...
Mentre ells escriguin i jo llegeixi penso que sempre estaré al cas del que publiquin. I mentre la vida ens ho permeti, que en casos com el del malaguanyat Casavella ja no ho podem dir.
Són alguns exemples dels meus autors vitalicis. No sempre m’entusiasma el que escriuen, però sí que identifico una base que m’engresca. Ells canviaran, jo canviaré, però els fonaments en què s’assenten les afinitats que ens uneixen difícilment s’esquerdaran."
i és que és ben cert que tots i totes tenim d'autors vitalicis, jo almenys en tinc uns quants...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada