Trànsits. Escriptors llatinoamericans a Barcelona

Són molts els escriptors i escriptores d'arreu del món que ha acollit Barcelona, però probablement han estat els llatinoamericans els que han establert relacions més profundes amb la ciutat i la seva gent. Al llarg del segle xx, autors com Pablo Neruda Rubén Darío, Julio Cortázar, Mario Vargas Llosa o Gabriel García Márquez van deixar la seva empremta a la nostra ciutat.

A partir del 5 del març i fins al 4 de juny (amb l’excepció del 23 d’abril), cada dissabte al matí es durà a terme l’itinerari Trànsits. Escriptors llatinoamericans a Barcelona on a partir d'explicacions, música i lectures dramatitzades, s'ens proposa un itinerari pel barri Gòtic, el Port Vell i el Born en homenatge a aquest lligam històric i, sobretot, als fruits literaris que continua donant.

L'itinerari s'ha organitzat amb motiu de la commemoració del centenari de Casa Amèrica Catalunya, entitat nascuda a la ciutat de Barcelona un 2 d'abril d'ara fa 100 anys.

Paral·lelament, la Biblioteca Francesca Bonnemaison acollirà un cicle de taules rodones sobre diverses generacions d'escriptors llatinoamericans a Barcelona els dies 12 i 26 d'abril i 3 de maig.

Més info

Recomanació: Macanudo vol.6 de Liniers

Macanudo 6 de Liniers

Editorial Reservoir Books Mondadori

96 pàg

A Macanudo 6 de Liniers gaudim dels personatges de sempre, de les entranyables idees del gat Felini, Madariaga i la nostra coneguda amiga, ens intriguem més amb les situacions insòlites del misteriós home de negre, tenim més follets i pingüins que ens fan riure, amics imaginaris i moltíssims anònims habitants del món Macanudo.

Com diu Gaston Pauls al pròleg del llibre ¿cómo describir con palabras a quien, muchas veces, prescinde de ellas, e igual, describe maravillosamente miradas, silencios, vidas?

Recomanació: Tráeme tu amor de C.Bukowski il·lustrat per R. Crumb

Tráeme tu amor y otros relatos de Charles Bukowski

Il·lustrador Robert Crumb

Editorial Libros del Zorro Rojo

Els tres relats d'aquest llibre exploren, com gairebé tota l'obra de Charles Bukowski, la vida i les relacions de nord-americans empobrits, amb el treball, l'alcohol i el sexe. Les il·lustracions de Robert Crumb, un dels fundadors del còmic underground, complementen amb magistral coherència la sòrdida atmosfera que respiren els individus en una societat de perdedors. Aquesta obra porta per nom Tráeme tu amor, títol de l'últim relat d'aquest llibre en el qual un home visita a la seva dona que, malalta, entre altres coses, de gelosia, està en un hospital seguint un tractament psiquiàtric que potser uns altres necessiten més que ella.

Babelia ens mostra algunes de les il·lustracions de Robert Crumb a l'article Robert Crumb ilustra a Bukowski

Joan Salvat-Papasseit

Si junt un cel calent us ha sigut donat un zenit i una mar blava, no per això reposeu. Us ha sigut donat perquè us ho mereixéssiu.

Joan Salvat-Papasseit

Font: Exposició Salvat-Papasseit, Poetavantguardistacatalà

Gianni Rodari, un dels autors de literatura infantil i juvenil més llegits i admirats.

Gianni Rodari 

23 d'octubre de 1920 a Omegna (Itàlia) - 14 d'abril de 1980

L'any 1937 Rodari començà a treballar com a mestre d'italià de fills de jueus alemanys. L'any 1939 es matriculà a la Facultat de llengües de la Universitat Catòlica de Milà, però no acabà els seus estudis. Quan va esclatar la guerra, començà la seva activitat periodística gràcies al vincle establert amb el partit comunista italià. A partir de llavors, treballà per a diversos diaris i va ser a l'Unitá, Vie Nuove i Noi Donne on va escriure els seus primers relats curts.

Durant els anys seixanta Rodari visità escoles italianes on va explicar històries i va fer preguntes als nens i nenes. Aquesta activitat és la base per a l'escriptura de La gramàtica de la fantasia (1973).

Gràcies a la seva obra plena d'humor, de jocs de paraules i d'improvitzacions, l'any 1970 Gianni Rodari guanyà el premi internacional Hans Christian Andersen.

Bibliografia destacada:

Cuentos escritos a máquina

Les dues vegades del baró Lamberto

Gelsomino al país dels mentiders

El llibre dels perquè

Les aventures d'en Tonino l'invisible

Contes per telèfon

Qui sóc jo?

Alicia Patapam en los cuentos

El hombre que compró la ciudad de Estocolmo

Gramàtica de la fantasia

Las aventuras de Tonino el invisible

Libro de la fantasía

Font: Recorreguts de La Central

Recomanació: Libro de fantasía de Gianni Rodari

Libro de fantasía de Gianni Rodari

Editorial: Blackie Books

780 pàg

Libro de la fantasía no és una cosa seriosa: es tracta tan sols d'una recopilació d'innocents rondalles per a nens que escrivís un tal Gianni Rodari (1920-1980), ex seminarista cristià convertit en diabòlic, segons ho va definir el Vaticà en l'acte d'excomunió. Un insensat que pensava que fins als objectes més comuns amaguen secrets, i els expliquen a qui els sap observar, i que era capaç d'afirmar que ja no fan falta ni prínceps ni fades, ni bruixes, ni castells: les rondalles sorgeixen fins i tot de la realitat més grisa, de l'obvietat quotidiana, del problema social o de la trivialitat de la vida familiar. N'hi ha prou amb mirar-ho tot amb un punt d'ironia, i jugar (o no és un joc?) a infringir les regles a través de la invenció i la imaginació.

No llegeixi aquest llibre no sigui que aquell boig baixet que vostè va ser una vegada, i al que tant va costar domesticar, no estigui domesticat del tot... Potser només estigui dormit, i ara pot despertar-se, proferir un llarg i irreverent badall, i prendre el control. Atingui's a les conseqüències.

Dormir amb llibres

The page holder de Huebucket

A tot arreu

Vist a: Word painting

Concert “A Salvat Papasseit” de Pascal Comelade i Enric Casasses

El músic Pascal Comelade i el poeta Enric Casasses oferiran un concert únic d’homenatge al poeta Joan Salvat-Papasseit i a la poesia d’avantguarda catalana, en el marc de l’exposició Salvat Papasseit, poetavantguardistacatalà dedicada al gran poeta català a Arts Santa Mònica. La música de Comelade i les paraules de Casasses actualitzaran el vers incisiu i líric de Salvat-Papasseit el proper dilluns 21 de febrer a les 19 hores a l’Espai Balcó d’Arts Santa Mònica.

L’entrada és lliure i l’aforament limitat (imprescindible reserva prèvia. 935671110).

Lectores de C.C.Laínez

 Lectora con lunares

Niña lectora

Il·lustracions de Carlos C. Laínez

Barcelona homenatja José Saramago

Coincidint amb la publicació de L'últim quadern (Edicions 62) on es recullen les últimes paraules del Nobel portuguès publicades durant els darrers anys al seu blog, en el qual exposava les seves opinions sobre la realitat dels nostres dies, el proper dijous, 17 de febrer a les 19h a la Biblioteca Jaume Fuster se celebrarà un recital musical de Paco Ibáñez i lectura de textos de l'autor, amb la participació de Pilar del Río.

El apasionante mundo del libro per Quim Monzó

-Parece lógico que la biblioteca no pueda cerrar si tiene todos sus libros prestados-

La noticia viene de Stony Stratford, uno de los cuatro pueblos que forman el municipio de Milton Keynes, en Inglaterra. Con la sempiterna crisis como excusa, el Ayuntamiento ha anunciado que ahorrará treinta millones de euros en el próximo ejercicio a base de recortar presupuestos. Uno de los presupuestos que primero recortará es el de la biblioteca. La cerrará y punto.
Entonces, comentando la jugada, a uno de los habitantes del pueblo se le ocurrió que una forma de impedir el cierre de la biblioteca sería que los usuarios pidiesen muchos libros prestados: todos, a ser posible. Consultaron qué cantidad máxima de libros puede sacar cada persona, montaron un grupo en Facebook y –sólo en una semana; la pasada– han sacado todos los libros de esa biblioteca: 16.000. Según la BBC, el ritmo de préstamos ha sido de 378 libros por hora. La prensa inglesa muestra estos días fotos de la biblioteca en cuestión, con las estanterías completamente vacías. Supongo que la intención es doble. Por un lado, mostrar el amor de los habitantes de Stony Stratford por los libros y por su centro de lectura. Por otro, que, habiendo prestado todos sus libros, la biblioteca no pueda cerrar. Parece lógico que no pueda hacerlo con su patrimonio desperdigado.

Es una noticia ideal para las personas que gustan de emocionarse con las pequeñas heroicidades colectivas. Por un instante he intentado imaginar una situación similar aquí. Pero resulta imposible. Por un lado, la dificultad de movilizar a nuestros conciudadanos por algo tan etéreo para ellos como una biblioteca. Por otro, la falta de interés por los libros que muestran los mismos que se encargan de gestionarlas. Yo vivo básicamente en Barcelona y la última vez que cambié de piso –a principios de los noventa– aproveché para poner orden en mi librería y escoger qué libros me llevaría al nuevo piso y qué libros no. Seleccioné los que consideré que algún día volveré a leer y deseché los que no: unos dos mil. Telefoneé a diversas bibliotecas públicas, a ver si les interesaban. A cada una le explicaba que tenía libros de tales y cuales características, interesantes y en buen estado. Al otro lado de la línea telefónica, las respuestas oscilaban entre el silencio incómodo y el “¿Dos mil libros...? Es que...”. Mientras escuchaba sus reparos, imaginaba la cara de las que me atendían, angustiadas ante la tremebunda perspectiva de tener que catalogar todos esos libros. Pensé: si en Barcelona no les interesan, quizá en Maçanet de Cabrenys sí. Pregunté a los que entonces mandaban si tenían previsto crear alguna biblioteca pública en el centro cívico que entonces y ahora sirve de almacén de vehículos municipales. Me miraron con cara de alucine: “¿Biblio- te-ca...?”. De modo que finalmente bajé de la higuera, cogí los libros, me fui a la calle y los tiré todos al contenedor.

Font: Article de Quim Monzó

publicat a La vanguardia del  29/01/2011

La gent no s'adona del poder que té...

La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar
que les lleis que imposen no són necessàries.

Joan Brossa

Brossa pensava en Egipte??

Llibres als taxis

 

En el marc del Festival de Literatures Infantil i Juvenil (Flic) i amb la voluntat d’innovar en el foment de la lectura i de transformar qualsevol espai generador de cultura en espai transmissor de literatura, la Federació de Taxistes de Catalunya col·labora amb el FLIC portant 600 llibres repartits pels cotxes federats de diferents poblacions, dins del taxi perquè els usuaris d’aquest transport puguin gaudir de la lectura dins del vehicle.

La cara més humana i afectiva de J. D. Salinger

El passat 27 de gener, va fer un any que va morir l'autor d'El vigilant al camp de sègol. Per celebrar la data, la Universitat d'East Anglia (Norwich, Regne Unit) ha fet públic un petit tresor que farà les delícies de tots els seus lectors.

L'any 1937, Salinger va conèixer el londinenc Donald Hartog a Viena. Aleshores no eren més que un parell d'adolescents que amb prou feines arribaven als 18, però van iniciar una amistat que va durar molt de temps. De fet, el 1989 Salinger va viatjar a la Gran Bretanya per celebrar els 70 anys del seu amic. Però el més important de tot és que, entre l'octubre de 1986 i el gener de 2002, van mantenir una relació per correspondència que ens ha llegat una cinquantena de cartes. Fa poc, la filla de Hartog, Frances, va donar el material a la Universitat i, enguany, amb motiu de l'aniversari de la seva mort, les epístoles de J. D. Salinger han vist finalment la llum.

En aquesta col·lecció d'escrits coneixem un nou Salinger, que, com informava Chris Bigsby –professor d'Estudis Americans–, no té res a veure amb el personatge tancat i esquerp que tothom creia que era. Salinger no vivia en una torre de marfil: era un gran aficionat al tennis –idolatrava el britànic Tim Henman– i, sobretot, als Tres Tenors –Plácido Domingo, Luciano Pavarotti i, especialment, Josep Carreras. Li agradava el teatre i, a més a més, confessava que les hamburgueses de Burger King superaven, de lluny, les de la resta de franquícies. L'escriptor s'adreçava al seu amic com a "Senyor", i signava amb "Jerry". Aquestes cartes ens han revelat la cara més humana i propera d'un home de qui corrien llegendes i rumors d'allò més grotescs. Com deia Frances Hartog, "hi ha una gran calidesa i afecte en aquests escrits; i no té res a veure amb el retrat que s'acostuma a fer de Salinger."

Font: Ara.cat

Apadrina un llibre

L’Ateneu Barcelonès ens proposa apadrinar incunables, manuscrits, cartes, autògrafs, primeres edicions, opuscles i facsímils rars, llibres del S. XVI, XVII o XVIII que formen part de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès per poder restaurar i conservar aquest patrimoni bibliogràfic, ja que la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès no compta amb els recursos necessaris per restaurar-los.

L’apadrinament està obert a tota la ciutadania i es pot realitzar a través del formulari que trobareu a la pàgina web de la Biblioteca. A més de l’exercici solidari de salvar el patrimoni bibliogràfic català que es troba a l’Ateneu Barcelonès hi ha d’altres avantatges i reconeixements com que el nom del padrí consti a la caixa de preservació on es guardarà el llibre una vegada restaurat, se sortejaran lots de llibres entre els participants i el padrí gaudirà de la deduccció del 40% en la declaració de la Renda, entre d’altres.

La llista de documents és àmplia i la conformen els documents en un estat molt deteriorat i amb gran valor patrimonial. Podeu accedir a la llista fent clic aquí.

Galàxia Gutenberg editarà els contes dispersos de Manuel Vázquez Montalbán

La notícia de que Galaxia Gutenberg editarà a l'abril els contes dispersos de Manuel Vázquez Montalbán en dos volums, va saltar en l'últim minut de la fi de festa de la setmana negra barcelonina, BCNegra 2011. Es tracta de textos dispersos mai abans reunits en un llibre.

Els contes es reuniran en dos volums: el primer inclourà els contes negres, com la novel·la curta La chica que pudo ser Emmanuel i altres cinc relats, protagonitzats per Pepe Carvalho, i dos assajos. Tots havien aparegut només en diaris i revistes.

El volum dels contes blancs inclourà una vintena, també inèdits en llibre que permetran recórrer 20 anys d'escriptura del periodista.

Font: El País